"MARZO DE 1970"
• Queréis un buen libro para leer en la primavera...
Pues aquí lo tenéis es un libro que creo que se merece un premio novel, es un libro de buen contexto y es el libro del cual he decidido hablarles de entre todos los de este año; ese es la clase de historias que debería haber a multitud, es la clase de historias que son únicas, que son impactantes y muy importantes por nuestra historia.
Así que lo que haría en vuestro lugar para poder obtener mas cultura del país es coger este libro y leerlo los días en que estéis tranquilos para que os sintáis como si estuvieseis en esa historia, como si vosotros fueseis los protagonistas.
Para hacer un breve resumen de esa historia os podría decir que pasó en la realidad el 28 de febrero de 1955, un día en el que no hacia tormenta pero di que hacia viento. El destructor por causa de la carga ilegal de productos de casa que llevaba encima, y también a causa del viento se volcó y todos los marineros empezaron a querer salvar sus vidas dirigiéndose hacia la balsa. Entonces fue cuando Luis Alejandro Velasco se encontró entre el camino de dos valsas y sin pensarlo fue hacia una de ellas, cuando llegó vio que no había nadie mas que el allí, pero no duro mucho porque enseguida llegaron sus compañeros intentando salvar sus vidas, pero ninguno pudo llegar a la balsa. Su viaje al mar fue de diez días sin comer ni beber pero eso no es lo que importa; lo que de verdad importa es como pudo sobrevivir tanto tiempo y pudo estar en esa balsa sin compañía ni dirección a la cual dirigirse.
Así que si quieres saber sus intrépidas aventuras solo tienes que ir a tu librería y pedir el nuevo libro de…
“EL RELATO DE UN NAUFRAGO”
Cédric Esteba Serra
BruguBlog des de 2011 l'Institut IES JOSEP BRUGULAT a fet un exercici que consisteix en fer textos de temes diferents i de maneres diferents. I aquí en teniu el resultat:
sábado, 17 de marzo de 2012
sábado, 3 de marzo de 2012
CLEAN OUR PARK
CLEAN OUR PARK
I’m writing because I was at the park with some people throughout the week and the amount of rubbish which we found there was unbelievable. This photo shows, aluminum, of packets crisps, cans and other rubbish which we
|
found.
I think there are one or two reasons for this.
Firstly, people aren’t responsible enough, so perhaps we need a few signs or people who patrol the park. Secondly, there aren’t enough bins, so I think we need more.
We must do something about this situation. Maybe there isn’t much rubbish in other places. I don’t know, but we must definitely do something here if we want a cleaner, more attractive park.
CÉDRIC ESTEBA SERRA
|
Felicitat, alegria, immens plaer, paisatge, estranger
31-01-12
Felicitat, alegria, immens plaer,
paisatge, estrangers...
(Aquestes són les paraules de la imatge)
Hola sóc en Cédric un nen de 14 anys que encara
estic estudiant, en veritat en aquests moments no perquè
estic de vacances amb uns amics del meu pare... Són molt
bona gent, el noi es diu Bernat i la noia Julietta, el meu
pare els coneix de fa molts anys quant anaven a la mili
junts, es veu que en Bernat era el mes intel·ligent del grup,
i es notava molt han aquestes vacances perquè no parava
de assenyalar-nos tot lo que coneixia de aquell país tan
bonic...
Ell i la Julietta sortien junts des de farà ja uns 20 anys,
però, encara dura el amor... Ara mateix des d’aquí miràvem
la gent que circulava per no arribar tard al treball.
Ara ens anàvem a visitar monuments històrics dels
quals ens acompanyaria en Bernat, que com us he dit
abans es el que en sap mes de aquest país i tots els altres.
CÉDRIC ESTEBA SERRA 3er ESO B
Felicitat, alegria, immens plaer,
paisatge, estrangers...
(Aquestes són les paraules de la imatge)
Hola sóc en Cédric un nen de 14 anys que encara
estic estudiant, en veritat en aquests moments no perquè
estic de vacances amb uns amics del meu pare... Són molt
bona gent, el noi es diu Bernat i la noia Julietta, el meu
pare els coneix de fa molts anys quant anaven a la mili
junts, es veu que en Bernat era el mes intel·ligent del grup,
i es notava molt han aquestes vacances perquè no parava
de assenyalar-nos tot lo que coneixia de aquell país tan
bonic...
Ell i la Julietta sortien junts des de farà ja uns 20 anys,
però, encara dura el amor... Ara mateix des d’aquí miràvem
la gent que circulava per no arribar tard al treball.
Ara ens anàvem a visitar monuments històrics dels
quals ens acompanyaria en Bernat, que com us he dit
abans es el que en sap mes de aquest país i tots els altres.
CÉDRIC ESTEBA SERRA 3er ESO B
viernes, 2 de marzo de 2012
ESPERANZA
29-01-2012
ESPERANZA…
Es una palabra que me da alegría, felicidad y sobre todo saber que esta palabra existe me provoca una tranquilidad inmensa. Algún día yo seré el que tendré la esperanza de tener una vida feliz, una familia feliz, mi hijo/s o hija/s (si tengo), un trabajo (no se si uno bueno), y muchas cosas más; también quiero pensar en el futuro y olvidarme del pasado para así tener durante toda mi vida esperanza… Igualmente que por mala suerte no acabe obteniendo lo que quiero, sé que mi esperanza estará siempre conmigo y hará que me levante cada mañana y le dé sentido a la vida…
Así que espero y siempre esperaré que todo el mundo coja su trocito de esperanza, y se lo guarde entre sus fantasías o recuerdos.
Levantarte cada mañana, correr, jugar, sentir, gritar, bailar, enamorar, beber, respirar, mirar, y muchas de las cosas que haces cada día verás que es una esperanza para mañana, así que sigue con tu vida como si fuera tu primer día de vida en este mundo injusto en el que vivimos…
Ten esperanza contigo, y no desesperes para nada que para esto ya habrá tiempo… “mientras haya vida siempre habrá esperanza”
CÉDRIC ESTEBA SERRA 3ER ESO B
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)