HELP

Subject  :   HELP!

Hi David, I went on holiday to Platja d'Aro with my family, and I met a very pretty girl, two years younger than me. Do not know how to tell her that I love her and be that I want to with her forever. I need your advice.   As she saw me, she greeted me. We spoke only for 2 or 3 hours,  she gave me her phone number, and also her Facebook name. Then I left to Serinyà, and I waited her to arrive in Barcelona where she lives.   She will arrive on Barcelona this weekend, ​​​​I don’t know if to talk to her about our relahonship because the distances are long, and we will never be together. What do you reckon?   Cédric

Summer

Last summer most exciting experience

 

Last summer I enjoy myself very well. I say that because I had a good summer, ¡ It was my best birthday!

 My father and I spent the entire week preparing everything. (My father built a haima, a haima is like a home to go to the quarry will be clothes. And go be with 4 corners there are 6. We also prepared for example the carpet to sleep comfortably inside; anyway in the end, we did not sleep; the food to eat, four dinner and breakfast. The lights of the tent and  my father’s stereo.)

2 were my most memorable days of my summer 2012, and if I ever do it again, might be better, but not like this.

 

 

 

Cédric Esteba Serra      4t ESO           23/09/2012

El día de compras

El día de compras

 

El día que no podré olvidar es el día en que nos fuimos al Corte Inglés para recoger un regalo que me concibió mi padre, un regalo que supondría un cambio radical en mi carrera profesional como diseñador informático.

Todo empezó 2 meses antes, cuando vi por primera vez aquella maravilla, aquel sueño y aquel futuro tecnológico:

-          Cédric, mira el nuevo producto informático - me dijo mi primo dirigiéndose hacia el ordenador.

-          ¿De qué se trata? – pregunté entusiasmado.

-          Se trata de la nueva versión del MacBook Pro de Apple es la bomba… tiene todo lo que te puedas imaginar     – me contestó él.

 

Se produjo un silencio profundo mientras esperábamos a que se cargara la página web, y por fin estuvo ante mis ojos, allí en la pantalla, un ordenador de lujo con un sistema operativo en el que era casi imposible introducir un virus.

-          Bueno, ¿qué te parece? – me preguntó medio sonriendo.

-          Es una tecnología de avance superior y estaría bien que mis proyectos del futuro fueran hechos con ese ordenador.

Así que me decidí a preguntarle a mi padre si lo podría obtener. En aquel instante, estábamos delante la televisión mirando Ahora Caigo.

-          ¿Padre, puedo hablar contigo un momento sobre un objeto que me gustaría comprar y que me serviría mucho para mi futuro? – le dije ilusionado.

-          Claro hijo, ¿de qué se trata? – me preguntó sin temor a nada. Yo le expliqué a mi padre que se trataba de un ordenador que era muy caro pero que había creído conveniente para mi futuro. Entonces, después de hablarlo mucho tiempo llegamos al acuerdo de que si aprobaba todo en 2do de ESO, me lo compraría. Así que solo faltaba esperar y que me pusiera a estudiar muy, muy atentamente.

Al final lo conseguí, acabé por fin el colegio y no suspendí ni una. Me alegré de lo que había hecho, tanto por el regalo que me esperaba en la meta, como de haber podido aprobarlo todo. Así que por fin llegó el día en que teníamos que ir a buscar mi regalo de recompensa, el regalo que me merecía por haberlo aprobado todo. Ya tenía pensado la capacidad de la memoria y las pulgadas de su pantalla HDMI.

Entonces, entusiasmado, entré en la tienda junto con mi padre, le enseñé el ordenador y me dijo que era muy bonito, y también que merecía la pena comprarlo por el uso que le haré. Yo me alegré de que mi padre confiara en mí en esa compra. Era una decisión que no se tomaba así a las buenas sino que para comprar algo tan valioso como aquel ordenador se tenía que realizar la compra por una razón.

La atención al cliente del Corte Inglés nos atendió con mucha amabilidad, y nos explicó las características de cada ordenador, aunque ya había decidido anteriormente el idóneo para mí. Al fin, después de unas 2 horas de habla que habla, de las formas de pago, de la garantía y de otra garantía que se podía comprar a parte para mejor seguridad, nos fuimos mi padre y yo contentos con la compra realizada. Aunque eso solo era…

EL PRINCIPIO

       Cédric Esteba Serra            4 ESO C

La redacció més malament i gran que he fet XD

La conseqüència de l’atracador

Tot va començar el 20-08-1987 quan un infant va néixer a Girona amb el nom de Bold (valent en anglès), la mare estava molt contenta d’haver tingut per primer cop un homenet que estigués amb ella en els bons i mals moments de la vida. Jo era aquell infant !

Tres anys després l’any 1990 érem una família com qualsevol altre, així que passat un temps, va arribar l’estiu i per celebrar els meus 3 anys ( número de la sort dels meus pares) van voler anar a Hawaii.

L’arribada en el aeroport després d’un “primer viatge” en avió, vam agafar un cotxe de lloguer que ja teníem reservat des de feia un mes (comanda realitzada per “Internet”) i vam anar a la busca de l’Hotel Kona Seaside Hotel , per cert, sabíeu que:

*        Se la coneix també amb el malnom de Big Island, ja que és l'illa més gran de les del seu voltant i d'aquesta forma s'evita la confusió entre el nom de l'illa i de l'estat.

*        L'origen del nom Hawaiʻi té dues explicacions:

1.         Per una banda, s'atribueix el descobriment de les illes Hawaii al navegant polinesi llegendari Hawaiʻiloa.

2.       Una altra explicació deriva de la terra llegendària Hawaiki, o Havaiki, lloc d'origen dels polinesis, o el lloc on retornen les ànimes després de la mort.

Al final el vam trobar:

 

-          Mira tete (tete: sobrenom que el meu pare em va posar i el que feien servir tant el pare com la mare) , ja hem arribat ! – em repetia la mare amb un somriure a la cara.

-          I ara, només falta gaudir de la tranquil·litat del sol, la platja, i el servei de bar i restaurant durant tot el dia – aclarí el meu pare somrient com la meva mare.

 

Però, la tranquil·litat no va durar gaire estona, als 3 dies d’estar allà, un grup                d’atracadors  (es notava per la pinta que feien) ens estaven vigilant tant a mi com als altres clients, i no paraven de seguir-nos per tot arreu, el meu pare volia actuar i dir-los alguna cosa, però la meva mare no el va deixar que fes una cosa tan perillosa. Als 2 dies de seguiment per tot arreu, va ser com més normal, (ens hi vam acostumar) pensàvem que eren quatre grillats que no tenien cervell per realitzar una feina normal i tenien ganes d’emprenyar els visitants. Però ens vam equivocar al passar 4 dies després, va passar una cosa horrible.

 

Tots els clients de l’Hotel estaven en aquell establiment dormint perquè eren les 5 de la matinada. I de cop un gran soroll va despertar-nos, eren els atracadors, però ara no n’eren 5 o 6 sinó 50 o 60 tots ben armats... la por ens va aterrar a tots, ens van fer sortir a tots del dormitori i ens van obligar a posar-nos en fila. Tot seguit un home valent va voler agafar la pistola d’un home del seu costat i va disparar a uns quants però eren tants que li van disparar al cap i li va travessar la bala deixant-lo així, caigut per terra vessant sang. Els altres estàvem aterrats...

(Big Island: paraula anglesa)  (Paraules en vermell: paraules de noms)

(tipografia diferent: descripció)

Tot seguit, ens van agafar totes les pertinences incloent la roba, les targetes de crèdit, els bitllets,  joies,  i aparells electrònics ( mòbils, assecador...). I seguidament ens van fer despullar i donar-los la roba. Després, van matar un grup de persones per solament divertir-se, una d’elles era el meu cosí al qual ens havia acompanyat amb la resta de la família. Ell tenia la meva edat 3 anys, després d’aquesta acció, tota la família ens vam posar a plorar. Al fer-nos marxa d’allà, el meu pare va córrer cap a la càmera de vigilància sense que el veiessin i tot seguit va fugir amb unes cintes dels darrers 20 minuts. La meva mare estava preocupada perquè no el trobava enlloc però de sobte entre uns arbustos una veu ens estava cridant, era el meu pare, anava armat, amb una arma obtinguda per haver matat a un del grup.  El vigilant va venir, el meu pare el va aguantar, i de mentre, el meu oncle li anava donant cops de puny a la cara junt amb 3 homes més que ens estaven ajudant.

 

Vam aconseguir arribar fins la policia, i els i vam explicar lo que havia passat feia uns instants a l’hotel. Ens van donar uns calers per poder tornar al país i ens van anul·lar totes les targetes de crèdit.

 

Passat un temps, jo havia complit els 18 feia poc i ja estava a l’armada. Durant tots aquests anys havia aprés a lluitar i a matar. Tenia un grup de companys que m’ajudaven en tot, i aquell dia els i vaig demanar un favor, durant tots aquests anys el meu pare havia buscat la identitat dels atracadors de Hawaii gracies a la cinta de vídeo que va aconseguir, i ara els volia matar a tots a no ser d’uns quants que ja ho estaven. Ells van veure que la nostre família va patir per culpa d’aquells desgraciats, i que per culpa d’ells vaig perdre el meu cosí! I això no ho anava a consentir. Vaig parlar amb el tinent de la situació i ell em va dir que ens deixaria les armes i que si alguna cosa sortia malament ell assumia totes les responsabilitats (el tinent, coneixia al meu pare perquè van fer la mili junts i eren uns molt bons amics).

 

Al arribar en el habitatge dels atracadors, vam esperar que arribes la nit perquè tots estiguessin allà, tal com ens van fer ells a mi. Per fi i eren tots, vam entrar a l’acció però no com ells ens van fer, sinó que directament vam anar a tir. Jo em vaig esperar un moment a fora perquè sabia que el mes important del grup s’escaparia, i no em vaig equivocar, quant el vaig veure sortir li vaig apuntar al cap com vaig poder des de una distancia llarga, i li vaig entravessar el cap tal com havia fet ell amb el noi que es va revoltar l’altre cop. Els seus guardaespatlles, no van durar gaire mes. Els vaig disparar a els dos de cop amb una sola arma un míssil de distancia curta. Quant els vaig tocar amb aquella arma letal van sortir trossos de cervell per tot el escampat, acompanyats de ossos i costelles. Era com un trenca closques que ja no es podia tornar a muntar. Era impossible. Quant tot es va acabar, vam guanyar nosaltres, perquè com ja sabíeu era de nit i no van tenir temps de reaccionar. Això si, per el meu honor van morir 7 persones de uns 90. Però els i agraeixo haver contribuït en aquesta revolta que havia fet tant de mal a la família.

 

Als meus 23 anys (ara), tinc 1 fill i una dona preciosa a la que estimo moltíssim. Per mi és una família com un altre, però... mai se sap que pot passar amb aquesta família...

 

¿FI?

Un dia de la meva vida

Un dia de la meva vida

 

Tots els dies comencen i acaben, i això ma donat la idea de representar un dia de la meva vida a la redacció que també te un començament i un final.

 

Començaré per les 7:00 del mati hora que me d’aixecar per poder anar a cole i retrobar-me amb ells després d’un estiu sense veure’ls. Aquell dia estava molt emocionat perquè volia saber qui anava a la meva classe i qui no. Quan em van ensenyar la llista vaig veure que molta gent que volia que i sigues i era ! Em vaig alegrar molt de saber que tindria alguns dels meus amics al meu costat. Però també estava descontent per no trobar alguns dels meus amics que volia que i sigessin.

Per fi, ens van ensenyar la classe, i... no em va agradar, és una habitació que està a la part baixa de l’edifici escolar.

Però no em puc caixer perquè les optatives que vaig triar me les van acceptar i em va fer molta il·lusió.

174 paraules

 

Cédric Esteba Serra 4t eso

El día de compras

El día de compras

 

El día que no podré olvidar es el día en que nos fuimos al Corte Inglés para recoger un regalo que me concibió mi padre, un regalo que supondría un cambio radical en mi carrera profesional como diseñador informático.

Todo empezó 2 meses antes, cuando vi por primera vez aquella maravilla, aquel sueño y aquel futuro tecnológico:

-          Cédric, mira el nuevo producto informático - me dijo mi primo dirigiéndose hacia el ordenador.

-          ¿De qué se trata? – pregunté entusiasmado.

-          Se trata de la nueva versión del MacBook Pro de Apple es la bomba… tiene todo lo que te puedas imaginar     – me contestó él.

 

Se produjo un silencio profundo mientras esperábamos a que se cargara la página web, y por fin estuvo ante mis ojos, allí en la pantalla, un ordenador de lujo con un sistema operativo en el que era casi imposible introducir un virus.

-          Bueno, ¿qué te parece? – me preguntó medio sonriendo.

-          Es una tecnología de avance superior y estaría bien que mis proyectos del futuro fueran hechos con ese ordenador.

Así que me decidí a preguntarle a mi padre si lo podría obtener. En aquel instante, estábamos delante la televisión mirando Ahora Caigo.

-          ¿Padre, puedo hablar contigo un momento sobre un objeto que me gustaría comprar y que me serviría mucho para mi futuro? – le dije ilusionado.

-          Claro hijo, ¿de qué se trata? – me preguntó sin temor a nada. Yo le expliqué a mi padre que se trataba de un ordenador que era muy caro pero que había creído conveniente para mi futuro. Entonces, después de hablarlo mucho tiempo llegamos al acuerdo de que si aprobaba todo en 2do de ESO, me lo compraría. Así que solo faltaba esperar y que me pusiera a estudiar muy, muy atentamente.

Al final lo conseguí, acabé por fin el colegio y no suspendí ni una. Me alegré de lo que había hecho, tanto por el regalo que me esperaba en la meta, como de haber podido aprobarlo todo. Así que por fin llegó el día en que teníamos que ir a buscar mi regalo de recompensa, el regalo que me merecía por haberlo aprobado todo. Ya tenía pensado la capacidad de la memoria y las pulgadas de su pantalla HDMI.

Entonces, entusiasmado, entré en la tienda junto con mi padre, le enseñé el ordenador y me dijo que era muy bonito, y también que merecía la pena comprarlo por el uso que le haré. Yo me alegré de que mi padre confiara en mí en esa compra. Era una decisión que no se tomaba así a las buenas sino que para comprar algo tan valioso como aquel ordenador se tenía que realizar la compra por una razón.

La atención al cliente del Corte Inglés nos atendió con mucha amabilidad, y nos explicó las características de cada ordenador, aunque ya había decidido anteriormente el idóneo para mí. Al fin, después de unas 2 horas de habla que habla, de las formas de pago, de la garantía y de otra garantía que se podía comprar a parte para mejor seguridad, nos fuimos mi padre y yo contentos con la compra realizada. Aunque eso solo era…

EL PRINCIPIO

                                                                         

       Cédric Esteba Serra            4 ESO C

PRESENTACIÓ 4t d'ESO

4t d'ESO

Ús presento el meu nou curs (que he aprovat pels pels) 4t d'ESO, l'últim curs de l'ESO, la sortida, de l'entrada a un altre món completament diferent d'estudi. Espero que pugí aprovar aquest curs, i no tenir de seguir aquest BLOG un any mes... perquè això voldria dir que hauria repetit el curs i no és que sigui del meu agraí repetir un curs :) Així dons començo...

 EL MEU CURS 2012-13

ºººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººº

Ciutat & poble

Poble o ciutat

Raons perquè m’agradi la ciutat:

Avantatges:

Tindria moltes facilitats per comprar, tan si és menjar, com si és roba. Tot està concentrat. Al col·legi d’allà i hauria molts nens i nenes a cada curs.

Inconvenients:

Hi ha molta gent i per aquesta raó no coneixes a quasi ningú. Hi ha molt de soroll.

Raons perquè m’agradi el poble:

Avantatges:

És tranquil, es coneix a tot el poble per la poca intensitat de gent, pots deixar els nens al parc sols i no hi ha gaire perill de que et robin.

Inconvenients:

Has de fer un gran recorregut per anar a comprar poca cosa, no hi ha molta gent per conèixer.

M’agrada la ciutat...

I he estat pensant i crec que la ciutat és més còmoda, pràctic i agradable, per les següents característiques:

·        En un moment donat si tens presa per aconseguir alguna cosa a la ciutat és més còmoda, i a més, si està molt a prop teu, t’estalvies un dineral amb la gasolina.

·        Coneixes a molta gent que està el teu voltant i et sens més còmoda i tranquil, sàpiguen que hi ha gent que t’estima a prop teu.

·        Si la ciutat és molt rica, vol dir que hi ha molts llocs macos per passejar-te i està tranquil en els moments destrés. I això fa que no hagis d’anar als pobles.

·        I per últim, tens més facilitat per buscar activitats mentres estàs amb els amics, perquè una ciutat tan gran no pot està tot el dia inactiva, segur que fan activitats a cada 2 o 3 hores del dia...

I per aquestes 4 senzilles raons he triat la ciutat.

Cédric Esteba Serra 3er B

Mi tercero

Mi tercero

Para empezar, no ha sido muy bueno, el primer trimestre ha estado muy mal, el segundo, he suspendido las tres lenguas, pero ahora en el tercero… creo que suspenderé 4 o 5; en septiembre las que me hayan quedado colgadas, intentaré recuperarlas, aunque… a mí me cuestan muchísimo las lenguas y no creo aprobar ninguna. Eso es lo que me va a complicar estos últimos días de curso, las lenguas, pero siendo razonable para la informática gráfica, no tienes que saber muchas lenguas, y por si algún día tendría un problema con las lenguas preguntaría a un amigo, primo y/o compañero de trabajo…por eso creo que mientras sepas leer y hablar la lengua, al menos del país. Y con este único párrafo, ya no digo nada más, para no hacer ninguna falta más.

CÉDRIC esteba SERRA

Are you in favour or against intensive schedule?

Some schools have intensive schedule and next year maybe my school will also have it.

In my opinion, intensive schedule is good for several reasons. Firstly, we would have more time to do homework in the afternoon, but we should be lifted soon and go to bed soon but this is not a problem. Finally, we could have lunch at home.

So all in all, think intensive schedule has a lot of advantajes and I hope they accept this idea.

Guardiola’s Biography

Guardiola was born in Santpedor on 18 January 1971. In 1984 he joined “la masia”. Six years later, he made his début. From 1991 to 1992 he became a first team regular. On 24 June 2001, he played his last match with Barça. At the club, he played 47 games. From 1995 to 2005, he played seven friendly games for the national team of California. In June 2007, Guardiola was appointed coach of FCBarcelona B. In 2008 he became manager of FCBarcelona A. Since then, he has won 3 National Leagues, 2 Champions Leagues, 2 FIFA Club World CUP, 2 UEFAS Super Cups…

This is the Biography of   Guardiola

Jo d’aquí 10 anys

Encara visc a casa els meus pares... ja sé que per els meus 24 anys, hauria de tenir almenys un pis de lloguer. Però, ara és temps de crisi, i no hi ha prou diners a la butxaca. Si treballo? Sí, però només l’estiu, perquè durant tot l’altre temps, estic estudiant. Em vull treure una bona carrera, per poder cobrar prou diners al mes. Per poder tenir una bona cosa i un bon cotxe.

Cédric Esteba Serra, 3er B

AMOR

AMOR____

 Ja fa un any i sis mesos que surto amb l’Anna................................

( Ja ha passat una setmana )

Haig de dir, que no tenia gaire raó, vaig anar a veure l’Alba, i m’ho vaig passar molt bé; però no és el que m’esperava, jo volia sentir alguna cosa al meu interior.... però res!! Així que vaig dir-l’hi a l’Anna i va entendre que no li hagués explicat aquella història si no l’estimés.

        Ara tot torna a ser normal, segueixo rient i passant-m’ho bé tant amb l’Anna com a l’Alba, clar que, de formes diferents. Amb l’Anna em ve l’aire amorós, això vol dir que li reparteixo tot l’amor que tinc ; en canvi amb l’Alba em ve l’aire juganer i ens passem tota l’estona jugant i rient com uns molts bons amis. I espero que segueixi així.

CÉDRIC ESTEBA SERRA   3ER B

felicitat

31-01-12

Felicitat, alegria, immens plaer, paisatge, estrangers...

(Aquestes són les paraules de la imatge)

Hola sóc en Cédric un nen de 14 anys que encara estic estudiant, en veritat en aquests moments no perquè estic de vacances amb uns amics del meu pare... Són molt bona gent, el noi es diu Bernat i la noia Julietta, el meu pare els coneix de fa molts anys quant anaven a la mili junts, es veu que en Bernat era el mes intel·ligent del grup, i es notava molt han aquestes vacances perquè no parava de assenyalar-nos tot lo que coneixia de aquell país tan bonic...

Ell i la Julietta sortien junts des de farà ja uns 20 anys, però, encara dura el amor... Ara mateix des d’aquí miràvem la gent que circulava per no arribar tard al treball.

Ara ens anàvem a visitar monuments històrics dels quals ens acompanyaria en Bernat, que com us he dit abans es el que en sap mes de aquest país i tots els altres.

CÉDRIC ESTEBA SERRA   3er ESO B

Como levantarse de la cama

Vamos a empezar con un ligero movimiento de ojos poniendo las pestañas hacia arriba para poder localizar los objetos que te están cubriendo.

Seguidamente, vamos a mover las extremidades para ver si todo el funcionamiento del cuerpo sigue las instrucciones que envía el cerebro a través del neurotransmisor. Si todo funciona a la perfección vamos a seguir con un ligero movimiento del brazo izquierdo o derecho (dependiendo del lado en el que estás de la cama1) hacia el otro lado haciendo así que la tela fina o gruesa de la colcha se pliegue en un ángulo más o menos de unos 30 grados, dejando sitio a la pierna más cercana de la salida para que pueda respirar el aire libre seguida rápidamente por la otra inclinando tu cuerpo para poder crear un ángulo vertical, igualmente que estés sentado.

Y para acabar con el ejercicio vamos a impulsarnos hacia el techo.

1.      Cama: para saber como es una cama se tiene que pensar en un rectángulo con cuatro patas(no son de ningún animal). El rectángulo lleva una especie de superficie en la cual hay un colchón2 encima. Como el colchón rasca la piel, se pone una especie de tela de cualquier color. Seguido de otra especie de tela más gruesa (o no), que tiene un decorado el cual va conjunto con el resto de cosas de la habitación (o no). Y así concluyen mis estudios sobre la CAMA.

2.      Colchón: puede tener muchos materiales distintos en su interior, muelles, espuma, látex y/o de un material nuevo, el visco-elástico. Las fundas pueden ser de un material hecho de algodón que procede de su dicha planta, o acrílica que proviene de un líquido viscoso negro que usamos como carburante de los automóviles o para las bolsas duras que usamos para poner agua y/u otros líquidos.

CÉDRIC ESTEBA SERRA     3ER B                                                                   24/03/12