La redacció més malament i gran que he fet XD

La conseqüència de l’atracador

Tot va començar el 20-08-1987 quan un infant va néixer a Girona amb el nom de Bold (valent en anglès), la mare estava molt contenta d’haver tingut per primer cop un homenet que estigués amb ella en els bons i mals moments de la vida. Jo era aquell infant !

Tres anys després l’any 1990 érem una família com qualsevol altre, així que passat un temps, va arribar l’estiu i per celebrar els meus 3 anys ( número de la sort dels meus pares) van voler anar a Hawaii.

L’arribada en el aeroport després d’un “primer viatge” en avió, vam agafar un cotxe de lloguer que ja teníem reservat des de feia un mes (comanda realitzada per “Internet”) i vam anar a la busca de l’Hotel Kona Seaside Hotel , per cert, sabíeu que:

*        Se la coneix també amb el malnom de Big Island, ja que és l'illa més gran de les del seu voltant i d'aquesta forma s'evita la confusió entre el nom de l'illa i de l'estat.

*        L'origen del nom Hawaiʻi té dues explicacions:

1.         Per una banda, s'atribueix el descobriment de les illes Hawaii al navegant polinesi llegendari Hawaiʻiloa.

2.       Una altra explicació deriva de la terra llegendària Hawaiki, o Havaiki, lloc d'origen dels polinesis, o el lloc on retornen les ànimes després de la mort.

Al final el vam trobar:

 

-          Mira tete (tete: sobrenom que el meu pare em va posar i el que feien servir tant el pare com la mare) , ja hem arribat ! – em repetia la mare amb un somriure a la cara.

-          I ara, només falta gaudir de la tranquil·litat del sol, la platja, i el servei de bar i restaurant durant tot el dia – aclarí el meu pare somrient com la meva mare.

 

Però, la tranquil·litat no va durar gaire estona, als 3 dies d’estar allà, un grup                d’atracadors  (es notava per la pinta que feien) ens estaven vigilant tant a mi com als altres clients, i no paraven de seguir-nos per tot arreu, el meu pare volia actuar i dir-los alguna cosa, però la meva mare no el va deixar que fes una cosa tan perillosa. Als 2 dies de seguiment per tot arreu, va ser com més normal, (ens hi vam acostumar) pensàvem que eren quatre grillats que no tenien cervell per realitzar una feina normal i tenien ganes d’emprenyar els visitants. Però ens vam equivocar al passar 4 dies després, va passar una cosa horrible.

 

Tots els clients de l’Hotel estaven en aquell establiment dormint perquè eren les 5 de la matinada. I de cop un gran soroll va despertar-nos, eren els atracadors, però ara no n’eren 5 o 6 sinó 50 o 60 tots ben armats... la por ens va aterrar a tots, ens van fer sortir a tots del dormitori i ens van obligar a posar-nos en fila. Tot seguit un home valent va voler agafar la pistola d’un home del seu costat i va disparar a uns quants però eren tants que li van disparar al cap i li va travessar la bala deixant-lo així, caigut per terra vessant sang. Els altres estàvem aterrats...

(Big Island: paraula anglesa)  (Paraules en vermell: paraules de noms)

(tipografia diferent: descripció)

Tot seguit, ens van agafar totes les pertinences incloent la roba, les targetes de crèdit, els bitllets,  joies,  i aparells electrònics ( mòbils, assecador...). I seguidament ens van fer despullar i donar-los la roba. Després, van matar un grup de persones per solament divertir-se, una d’elles era el meu cosí al qual ens havia acompanyat amb la resta de la família. Ell tenia la meva edat 3 anys, després d’aquesta acció, tota la família ens vam posar a plorar. Al fer-nos marxa d’allà, el meu pare va córrer cap a la càmera de vigilància sense que el veiessin i tot seguit va fugir amb unes cintes dels darrers 20 minuts. La meva mare estava preocupada perquè no el trobava enlloc però de sobte entre uns arbustos una veu ens estava cridant, era el meu pare, anava armat, amb una arma obtinguda per haver matat a un del grup.  El vigilant va venir, el meu pare el va aguantar, i de mentre, el meu oncle li anava donant cops de puny a la cara junt amb 3 homes més que ens estaven ajudant.

 

Vam aconseguir arribar fins la policia, i els i vam explicar lo que havia passat feia uns instants a l’hotel. Ens van donar uns calers per poder tornar al país i ens van anul·lar totes les targetes de crèdit.

 

Passat un temps, jo havia complit els 18 feia poc i ja estava a l’armada. Durant tots aquests anys havia aprés a lluitar i a matar. Tenia un grup de companys que m’ajudaven en tot, i aquell dia els i vaig demanar un favor, durant tots aquests anys el meu pare havia buscat la identitat dels atracadors de Hawaii gracies a la cinta de vídeo que va aconseguir, i ara els volia matar a tots a no ser d’uns quants que ja ho estaven. Ells van veure que la nostre família va patir per culpa d’aquells desgraciats, i que per culpa d’ells vaig perdre el meu cosí! I això no ho anava a consentir. Vaig parlar amb el tinent de la situació i ell em va dir que ens deixaria les armes i que si alguna cosa sortia malament ell assumia totes les responsabilitats (el tinent, coneixia al meu pare perquè van fer la mili junts i eren uns molt bons amics).

 

Al arribar en el habitatge dels atracadors, vam esperar que arribes la nit perquè tots estiguessin allà, tal com ens van fer ells a mi. Per fi i eren tots, vam entrar a l’acció però no com ells ens van fer, sinó que directament vam anar a tir. Jo em vaig esperar un moment a fora perquè sabia que el mes important del grup s’escaparia, i no em vaig equivocar, quant el vaig veure sortir li vaig apuntar al cap com vaig poder des de una distancia llarga, i li vaig entravessar el cap tal com havia fet ell amb el noi que es va revoltar l’altre cop. Els seus guardaespatlles, no van durar gaire mes. Els vaig disparar a els dos de cop amb una sola arma un míssil de distancia curta. Quant els vaig tocar amb aquella arma letal van sortir trossos de cervell per tot el escampat, acompanyats de ossos i costelles. Era com un trenca closques que ja no es podia tornar a muntar. Era impossible. Quant tot es va acabar, vam guanyar nosaltres, perquè com ja sabíeu era de nit i no van tenir temps de reaccionar. Això si, per el meu honor van morir 7 persones de uns 90. Però els i agraeixo haver contribuït en aquesta revolta que havia fet tant de mal a la família.

 

Als meus 23 anys (ara), tinc 1 fill i una dona preciosa a la que estimo moltíssim. Per mi és una família com un altre, però... mai se sap que pot passar amb aquesta família...

 

¿FI?