HELP

Subject  :   HELP!

Hi David, I went on holiday to Platja d'Aro with my family, and I met a very pretty girl, two years younger than me. Do not know how to tell her that I love her and be that I want to with her forever. I need your advice.   As she saw me, she greeted me. We spoke only for 2 or 3 hours,  she gave me her phone number, and also her Facebook name. Then I left to Serinyà, and I waited her to arrive in Barcelona where she lives.   She will arrive on Barcelona this weekend, ​​​​I don’t know if to talk to her about our relahonship because the distances are long, and we will never be together. What do you reckon?   Cédric

Summer

Last summer most exciting experience

 

Last summer I enjoy myself very well. I say that because I had a good summer, ¡ It was my best birthday!

 My father and I spent the entire week preparing everything. (My father built a haima, a haima is like a home to go to the quarry will be clothes. And go be with 4 corners there are 6. We also prepared for example the carpet to sleep comfortably inside; anyway in the end, we did not sleep; the food to eat, four dinner and breakfast. The lights of the tent and  my father’s stereo.)

2 were my most memorable days of my summer 2012, and if I ever do it again, might be better, but not like this.

 

 

 

Cédric Esteba Serra      4t ESO           23/09/2012

El día de compras

El día de compras

 

El día que no podré olvidar es el día en que nos fuimos al Corte Inglés para recoger un regalo que me concibió mi padre, un regalo que supondría un cambio radical en mi carrera profesional como diseñador informático.

Todo empezó 2 meses antes, cuando vi por primera vez aquella maravilla, aquel sueño y aquel futuro tecnológico:

-          Cédric, mira el nuevo producto informático - me dijo mi primo dirigiéndose hacia el ordenador.

-          ¿De qué se trata? – pregunté entusiasmado.

-          Se trata de la nueva versión del MacBook Pro de Apple es la bomba… tiene todo lo que te puedas imaginar     – me contestó él.

 

Se produjo un silencio profundo mientras esperábamos a que se cargara la página web, y por fin estuvo ante mis ojos, allí en la pantalla, un ordenador de lujo con un sistema operativo en el que era casi imposible introducir un virus.

-          Bueno, ¿qué te parece? – me preguntó medio sonriendo.

-          Es una tecnología de avance superior y estaría bien que mis proyectos del futuro fueran hechos con ese ordenador.

Así que me decidí a preguntarle a mi padre si lo podría obtener. En aquel instante, estábamos delante la televisión mirando Ahora Caigo.

-          ¿Padre, puedo hablar contigo un momento sobre un objeto que me gustaría comprar y que me serviría mucho para mi futuro? – le dije ilusionado.

-          Claro hijo, ¿de qué se trata? – me preguntó sin temor a nada. Yo le expliqué a mi padre que se trataba de un ordenador que era muy caro pero que había creído conveniente para mi futuro. Entonces, después de hablarlo mucho tiempo llegamos al acuerdo de que si aprobaba todo en 2do de ESO, me lo compraría. Así que solo faltaba esperar y que me pusiera a estudiar muy, muy atentamente.

Al final lo conseguí, acabé por fin el colegio y no suspendí ni una. Me alegré de lo que había hecho, tanto por el regalo que me esperaba en la meta, como de haber podido aprobarlo todo. Así que por fin llegó el día en que teníamos que ir a buscar mi regalo de recompensa, el regalo que me merecía por haberlo aprobado todo. Ya tenía pensado la capacidad de la memoria y las pulgadas de su pantalla HDMI.

Entonces, entusiasmado, entré en la tienda junto con mi padre, le enseñé el ordenador y me dijo que era muy bonito, y también que merecía la pena comprarlo por el uso que le haré. Yo me alegré de que mi padre confiara en mí en esa compra. Era una decisión que no se tomaba así a las buenas sino que para comprar algo tan valioso como aquel ordenador se tenía que realizar la compra por una razón.

La atención al cliente del Corte Inglés nos atendió con mucha amabilidad, y nos explicó las características de cada ordenador, aunque ya había decidido anteriormente el idóneo para mí. Al fin, después de unas 2 horas de habla que habla, de las formas de pago, de la garantía y de otra garantía que se podía comprar a parte para mejor seguridad, nos fuimos mi padre y yo contentos con la compra realizada. Aunque eso solo era…

EL PRINCIPIO

       Cédric Esteba Serra            4 ESO C

La redacció més malament i gran que he fet XD

La conseqüència de l’atracador

Tot va començar el 20-08-1987 quan un infant va néixer a Girona amb el nom de Bold (valent en anglès), la mare estava molt contenta d’haver tingut per primer cop un homenet que estigués amb ella en els bons i mals moments de la vida. Jo era aquell infant !

Tres anys després l’any 1990 érem una família com qualsevol altre, així que passat un temps, va arribar l’estiu i per celebrar els meus 3 anys ( número de la sort dels meus pares) van voler anar a Hawaii.

L’arribada en el aeroport després d’un “primer viatge” en avió, vam agafar un cotxe de lloguer que ja teníem reservat des de feia un mes (comanda realitzada per “Internet”) i vam anar a la busca de l’Hotel Kona Seaside Hotel , per cert, sabíeu que:

*        Se la coneix també amb el malnom de Big Island, ja que és l'illa més gran de les del seu voltant i d'aquesta forma s'evita la confusió entre el nom de l'illa i de l'estat.

*        L'origen del nom Hawaiʻi té dues explicacions:

1.         Per una banda, s'atribueix el descobriment de les illes Hawaii al navegant polinesi llegendari Hawaiʻiloa.

2.       Una altra explicació deriva de la terra llegendària Hawaiki, o Havaiki, lloc d'origen dels polinesis, o el lloc on retornen les ànimes després de la mort.

Al final el vam trobar:

 

-          Mira tete (tete: sobrenom que el meu pare em va posar i el que feien servir tant el pare com la mare) , ja hem arribat ! – em repetia la mare amb un somriure a la cara.

-          I ara, només falta gaudir de la tranquil·litat del sol, la platja, i el servei de bar i restaurant durant tot el dia – aclarí el meu pare somrient com la meva mare.

 

Però, la tranquil·litat no va durar gaire estona, als 3 dies d’estar allà, un grup                d’atracadors  (es notava per la pinta que feien) ens estaven vigilant tant a mi com als altres clients, i no paraven de seguir-nos per tot arreu, el meu pare volia actuar i dir-los alguna cosa, però la meva mare no el va deixar que fes una cosa tan perillosa. Als 2 dies de seguiment per tot arreu, va ser com més normal, (ens hi vam acostumar) pensàvem que eren quatre grillats que no tenien cervell per realitzar una feina normal i tenien ganes d’emprenyar els visitants. Però ens vam equivocar al passar 4 dies després, va passar una cosa horrible.

 

Tots els clients de l’Hotel estaven en aquell establiment dormint perquè eren les 5 de la matinada. I de cop un gran soroll va despertar-nos, eren els atracadors, però ara no n’eren 5 o 6 sinó 50 o 60 tots ben armats... la por ens va aterrar a tots, ens van fer sortir a tots del dormitori i ens van obligar a posar-nos en fila. Tot seguit un home valent va voler agafar la pistola d’un home del seu costat i va disparar a uns quants però eren tants que li van disparar al cap i li va travessar la bala deixant-lo així, caigut per terra vessant sang. Els altres estàvem aterrats...

(Big Island: paraula anglesa)  (Paraules en vermell: paraules de noms)

(tipografia diferent: descripció)

Tot seguit, ens van agafar totes les pertinences incloent la roba, les targetes de crèdit, els bitllets,  joies,  i aparells electrònics ( mòbils, assecador...). I seguidament ens van fer despullar i donar-los la roba. Després, van matar un grup de persones per solament divertir-se, una d’elles era el meu cosí al qual ens havia acompanyat amb la resta de la família. Ell tenia la meva edat 3 anys, després d’aquesta acció, tota la família ens vam posar a plorar. Al fer-nos marxa d’allà, el meu pare va córrer cap a la càmera de vigilància sense que el veiessin i tot seguit va fugir amb unes cintes dels darrers 20 minuts. La meva mare estava preocupada perquè no el trobava enlloc però de sobte entre uns arbustos una veu ens estava cridant, era el meu pare, anava armat, amb una arma obtinguda per haver matat a un del grup.  El vigilant va venir, el meu pare el va aguantar, i de mentre, el meu oncle li anava donant cops de puny a la cara junt amb 3 homes més que ens estaven ajudant.

 

Vam aconseguir arribar fins la policia, i els i vam explicar lo que havia passat feia uns instants a l’hotel. Ens van donar uns calers per poder tornar al país i ens van anul·lar totes les targetes de crèdit.

 

Passat un temps, jo havia complit els 18 feia poc i ja estava a l’armada. Durant tots aquests anys havia aprés a lluitar i a matar. Tenia un grup de companys que m’ajudaven en tot, i aquell dia els i vaig demanar un favor, durant tots aquests anys el meu pare havia buscat la identitat dels atracadors de Hawaii gracies a la cinta de vídeo que va aconseguir, i ara els volia matar a tots a no ser d’uns quants que ja ho estaven. Ells van veure que la nostre família va patir per culpa d’aquells desgraciats, i que per culpa d’ells vaig perdre el meu cosí! I això no ho anava a consentir. Vaig parlar amb el tinent de la situació i ell em va dir que ens deixaria les armes i que si alguna cosa sortia malament ell assumia totes les responsabilitats (el tinent, coneixia al meu pare perquè van fer la mili junts i eren uns molt bons amics).

 

Al arribar en el habitatge dels atracadors, vam esperar que arribes la nit perquè tots estiguessin allà, tal com ens van fer ells a mi. Per fi i eren tots, vam entrar a l’acció però no com ells ens van fer, sinó que directament vam anar a tir. Jo em vaig esperar un moment a fora perquè sabia que el mes important del grup s’escaparia, i no em vaig equivocar, quant el vaig veure sortir li vaig apuntar al cap com vaig poder des de una distancia llarga, i li vaig entravessar el cap tal com havia fet ell amb el noi que es va revoltar l’altre cop. Els seus guardaespatlles, no van durar gaire mes. Els vaig disparar a els dos de cop amb una sola arma un míssil de distancia curta. Quant els vaig tocar amb aquella arma letal van sortir trossos de cervell per tot el escampat, acompanyats de ossos i costelles. Era com un trenca closques que ja no es podia tornar a muntar. Era impossible. Quant tot es va acabar, vam guanyar nosaltres, perquè com ja sabíeu era de nit i no van tenir temps de reaccionar. Això si, per el meu honor van morir 7 persones de uns 90. Però els i agraeixo haver contribuït en aquesta revolta que havia fet tant de mal a la família.

 

Als meus 23 anys (ara), tinc 1 fill i una dona preciosa a la que estimo moltíssim. Per mi és una família com un altre, però... mai se sap que pot passar amb aquesta família...

 

¿FI?

Un dia de la meva vida

Un dia de la meva vida

 

Tots els dies comencen i acaben, i això ma donat la idea de representar un dia de la meva vida a la redacció que també te un començament i un final.

 

Començaré per les 7:00 del mati hora que me d’aixecar per poder anar a cole i retrobar-me amb ells després d’un estiu sense veure’ls. Aquell dia estava molt emocionat perquè volia saber qui anava a la meva classe i qui no. Quan em van ensenyar la llista vaig veure que molta gent que volia que i sigues i era ! Em vaig alegrar molt de saber que tindria alguns dels meus amics al meu costat. Però també estava descontent per no trobar alguns dels meus amics que volia que i sigessin.

Per fi, ens van ensenyar la classe, i... no em va agradar, és una habitació que està a la part baixa de l’edifici escolar.

Però no em puc caixer perquè les optatives que vaig triar me les van acceptar i em va fer molta il·lusió.

174 paraules

 

Cédric Esteba Serra 4t eso