EL NERVIOSISME

EL NERVIOSISME

Estava molt nerviós, perquè sàvia que era un dia important, sobretot per mi. Era un dia d’entre 365 dies, era el meu dia o millor dit el dia del meu aniversari...  durant tot l’estiu m’havia preparat la millor festa.

         Però una cosa em va passar... aquell dia vaig veure que coincidia amb una festa de platja d’Aro, se’m va trencar el cor quant ho vaig descobrir, però, no volia que s’espatllés sabia que vindria menys gent però no em podia tirar enrere.

         Per fi van arribar els primers invitats i seguit dels altres. Per la festa havia preparat només dues activitats:

1-    Fer una mena de gimcana per el bosc

2-    Dormir en una haima (tenda de campanya índia)

Anem per passos, parlem de la gimcana...va ser un fracàs absolut. Tot va començar a mitja gimcana quan ens van perseguir uns gossos que es van escapar ( al final després de córrer vam veure que no feien res) i tot seguit a la penúltima prova que estava molt lluny de casa, va començar a ploure! El meu pare ens va haver venir a buscar amb el cotxe.

I quan vam arribar a casa la haima que estava a l’exterior es va mullar amb el meu equip de música a dins i les llums... va ser un fracàs absolut, però, mirat d’una altra part te n’adones  que ha estat una aventura i que els convidats no s’ho han passat tan malament com em creia.

Aquell va ser un dia inoblidable i crec que per els invitats també.