Vull Llegir

Vull llegir

Punt de vista narratiu, el punt de vista de la mare.

El matí després de Nadal, em vaig deixondar cansada de la discussió que vaig tenir amb el meu fill. Va ser el Nadal més pèrfid de la meva vida. El meu cabaler, es va discutir amb mi, va ser per el següent discerniment: l’únic do(regal) que li vaig fer és un llibre de 1200 pàgines. Li vaig fer aquest regal i li vaig dir:

-          Si no t’acabis el llibre abans de reis, no tindràs cap més regal.

Ell rebotit, em va dir de tot i més. Però jo sé que ho vaig fer pel seu bé. Potser no era la millor manera perquè vegi que llegir és un bon mitjà per instruir-se i divertir-se. Al cap i a la fi tots som bons pares i tant si ho hagués fet com si no li hagués donat tots els regals, però ell no ho sap. Jo estaria més entonant si ho fa, però si no ho fa, estaré decebuda i melangia(trista).

Seguidament, ell i jo ens vam posar a parlar seriosament:

-          Fill, jo no vull que t’enfadis amb mi, jo el que procuro és que tinguis una bona carrera i una bona vida professional i asserenada. Tu també no?

-          Sí, mare. Ja sé que m’estimes, i que procures per mi, però no creus que exageres una mica? Mira mare, fem una cosa: a mi aquest llibre no m’agrada, si vols, l’anem a canviar i n’agafo un de millor i... no tan llarg.

-          Tens raó, fill, tracte fet. Demà mateix ens aixecarem aviat i rutllem cap a la botiga.

Punt de vista narratiu, el punt de vista de el nen.

Avui m’he aixecat xiroi, alegre per haver pogut resoldre els problemes ahir a la nit amb la meva mare, i exultant per tenir un nou objectiu: un bon llibre que tindré d’aquí poc i que quan l’acabi, a sobre de trobar-li la sapidesa a llegir com diu la meva mare, tindré els meus regals de reis! No puc esperançar a veure quins llibres hi ha a l’establiment i a més a més a veure quins regals m’esperen. Espero que valguin la pena.